Una nina estraviada que, segons ella, va ser creada després de l’amor i just abans de la passió. Xiuxiuejos, crits i acords que han sonat mil vegades en la tradició de la cançó espanyola, però, que aquesta vegada, sonen travessats per interferències que semblen colar-se des d’una fira o un bosc llunyà. La seva forma d’integrar arranjaments sobre l’esquema d’una cançó pop fins deformar-la fan difícil encabir-la en un gènere musical. Rebe relata petites llegendes sobre si mateixa, embolics teatrals dolços, amargs, ridículs i catastròfics, però sempre vertaders, perquè parlen d’ella. Aconsegueix cautivar, incomodar, i riure’s de qui la mira. No podem esperar a viure-ho al FABA.