Després de sis anys a l’exili al Regne Unit, l’artista ve de visita amb una maleta que és, alhora, un inventari de nostàlgia i una crònica del seu pas per les illes britàniques. La seva proposta no és només una sessió de ball, sinó una unió de referents que defineixen la seva experiència a l’estranger.

En el seu set, PD Tesco ens convida a transitar des de la cultura del club més lligada a l’imaginari del greezer britànic fins a l’electrònica melancòlica de matinada. La seva intervenció funciona com a relat on la música es converteix en l’únic refugi per la distància i el gris meteorològic.