L’edició més ambiciosa i alhora complicada de tota la trajectòria de l’organització. Ambiciosa perquè vam voler (i poder) plantar una programació de qualitat artística i alhora desenvolupar unes jornades que marquessin les línies d’un avantprojecte de gestió de l’espai, amb la intenció d’aconseguir que se’ns cedís permanentment un espai de l’Anònima.

Complicada a causa de la situació sanitària de la Covid19, que no ens va permetre saber, fins una setmana abans, si podríem realitzar aquesta edició i en quina forma. L’objectiu va ser situar al centre exemples de casos reals que funcionen de fàbriques de creació i implicant la massa crítica de la comunitat artística i territorial del FABA.