La cinquena edició es va caracteritzar pel retorn a la normalitat que es va anar desplegant els mesos previs a la seva celebració. El FABA va optar per la programació definida com a «rabiosament pop». La línia editorial buscava destacar la popularitat dels artistes, el retrobament de la gent i la comunitat que es va poder retrobar a dins del festival. En la línia artística de la programació es va aconseguir fites històriques per al festival, com ara la programació de Soleá Morente. Va ser un exemple de barreja de públics: el públic habitual del festival es va mesclar carinyosament amb gent diversa que habitualment no se sentien cridats pel FABA.