Presentem el FABA com un organisme essencialment viu, en constant metamorfosi i profundament e contacte amb el seu entorn. Aquesta edició, inclús el nucli del festival, l’Anònima, es troba en plena transformació: en obres, en reconstrucció, en destrucció; en un procés de canvi que ens obliga a repensar les nostres pròpies estructures, internes i externes. Per aquest motiu, estrenem l’Auditori Sant Francesc com a nou espai per acollir propostes artístiques úniques.

De la mateixa forma que el FABA es nodreix de la fluïdesa i l’evolució, enguany la seva pròpia materialitat es veu afectada. No hi ha un format invulnerable; en comptes, abracem allò transitori. La metamorfosi, el canvi, la mort –com a concepte i com a cicle natural– i les restes es converteixen en eixos de reflexió: l’ensorrament d’allò que ja coneixem.

Tot això, no com un final, sinó com el llindar cap a altres formes d’existència.